SARTC 09
Supermercat d’Art de l’Anoia
Del 18 de desembre de 2009 al 5 de gener 2010
ARTISTES
Montse Llop (Tàrrega), Miquel Àngel Fuentes (Castellví de la Marca), Gemma Gafas (Barcelona), Montse Català (Vilafranca del Penedès), Àngels Meler (Vilafranca del Penedès), Pilar Zamora (Barcelona), Daniel Voramar (St. Esteve de Palautordera), Javier Chávez (Barcelona), Montse Almonacid (Banyeres del Penedès), Montse Ganduxé (Badalona), Sílvia Isaac (St. Pere de Riudebitlles), Maima Sala (Barcelona), Pep Tort (Igualada), Georgina Santiago (Igualada), Pep Quer (Vilafranca del Penedès), Antoni Garcés (Barcelona), Roser Cros (Barcelona), Christian Zúñiga (Igualada), Sergi Durán (Terrassa), Carles Rosell (Barcelona), Juan José Abenza (Igualada), Rubén Guillén (Lleida), Ruth Cerezuela (Moja), Benigne Tierno (Barcelona), Elita Rios (Xile), Irene Bou (Veneçuela), Joana Masegosa (Barcelona), Albert Coma (Vic), Matt Sesow (EEUU), Marcos Zrihen (Barcelona) i Violeta Crespo (Barcelona).
PADRÍ
PERICO PASTOR
Pintor i dibuixant assentat a Barcelona. La seva obra, d’un lirisme plàstic absolut connectat a temàtiques totalment quotidianes, ha recorregut mig mon, recollint molts adeptes entre tota aquella gent que no busca en l’art la fidelitat a una doctrina, si no la espontaneïtat d’uns sentiments.
Junt amb Perejaume, Evru (Zush), Frederic Amat, Miguel Rasero, Joan Pere Viladecans, Jaume Plensa o José Luis Pascual, Perico Pastor (La Seu d’Urgell, 1953), forma part d’una generació d’artistes que irromp a continuació de Brossa, Tàpies, Cuixart, Muxart, Guinovart, Amelia Riera, Rey Polo, Ràfols Casamada i Hernández Pijuan. És un dels creadors plàstics intel·lectuals contemporanis més interessants i també dels més presents en l’escenari de l’art.
Perico va estudiar a Barcelona, va fer el servei militar al Sàhara i va emigrar a Nova York, on va residir dotze anys. Va publicar les seves il·lustracions a Harper’s, Village Voice, Vogue i sobretot al The New York Times. En el 1980 va exposar per primer cop en el Cornelia Street Café i l’any 1983 ho va fer per primera vegada en una galeria, Estampa de Madrid. Des de llavors fins el 1989 va compaginar il·lustració i pintura entre Nova York i Barcelona i va exposar a Barcelona, Madrid, Granada, Hong Kong, París, Nova York, Tokio, Sag Harbor i Miami.
Viu a Barcelona, dedicat completament a la pintura, encara què esporàdicament il·lustra pel País, La Vanguardia, etc. Les seves il·lustracions pel conte Amigos de Loses Durán, va guanyar el premi Santamaria d’il·lustració infantil; també ha il·lustrat conte de José Antonio Millán.
L’any 1993 l’atorguen la Medalla Morera de l’Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra i l’any 1997, el premi especial del COE en la Bienal del Deporte en les Belles Arts. Ha realitzat frescos murals per l’hotel Tívoli Rambles, L’Illa i el IMIM, tots a Barcelona.
CATÀLEG
GALERIA
